• 12 November, 2014

La psicologia explica que l’ésser humà es regeix a través de la projecció de recompenses i perspectives. És a dir, actuem d’una manera determinada perquè considerem que amb aquesta acció aconseguirem uns resultats més satisfactoris. Quant més immediat sigui el “premi” que poguem aconseguir, amb més probabilitats ens implicarem en la tasca.

Per exemple, quan hem d’estudiar per a un examen, no és estrany que plantegem trams de recorregut a l’hora d’organitzar-nos. Estudiar una hora i descansar quinze minuts; veure un capítol d’una sèrie si passem tots els apunts a net; sortir a prendre alguna cosa si acabem el treball a temps.

Aquest mecanisme, pràcticament inconscient i innat, es pot aplicar en el disseny d’aplicacions a través de la ludificació o gamificació. Consistiria en repensar tasques o accions feixugues o poc atractives, a l’afegir-hi un factor de repte.

Agafem l’exemple d’aprendre vocabulari en un idioma estranger. Amb quina alternativa tindrem més opcions de convertir el seu estudi en una pauta diària: llegint cada dia el diccionari o jugant a través d’una App al nostre Smartphone? I si a més aconseguim que el disseny gràfic del videojoc sigui atractiu, farem encara més senzilles aquestes tasques.

L’entorn digital i els videojocs són un camp de cultiu perfecte per a desenvolupar noves aplicacions de la ludificació, de manera que poguem donar un gir de 180º a allò que són deures per convertir-los en plaers. Quelcom que el nostre equip docent té molt en compte a l’hora d’explicar i ensenyar el procés de desenvolupament de videojocs.