• 14 octubre, 2016

Richard Hebert, Coordinador del Cicle Formatiu en Animacions 3D, Jocs i Entorns Interactius d’ENTI i David Jaumandreu, creador d’Undercoders han aportat la seva visió sobre l’evolució del sector del videojoc al programa de BTV ràdio. Actualment, Barcelona s’ha convertit en un pol d’atracció per a aquest sector. Una de cada quatre empreses de videojocs de l’estat és de Barcelona i cada cop a la ciutat hi ha més centres educatius que ofereixen estudis sobre aquest àmbit. Per tant, res millor que conèixer l’opinió d’experts del sector per ser conscients de l’abast d’aquesta indústria.

Segons Richard Hebert: ‘des de fa uns anys Barcelona s’està convertint en un referent a nivell estatal i internacional. Són moltes les empreses que vénen de fora que s’acaben instal·lant’. Tal com comenta, la localització de la ciutat, el talent emergent… Tot plegat està convertit la capital catalana en un hub.

Quant a les sortides professionals, Hebert destaca l’augment de llocs de treball qualificats en aquest sector, així com, l’aparició de nous tipus de videojocs, no solament relacionats amb l’oci i el lleure; sinó també amb el vessant del joc aplicat a la medicina, a l’educació, als RRHH, que implica l’aparició de nous perfils professionals.

Pel que fa a la formació, Hebert assenyala que al Cicle Formatiu d’ENTI els alumnes aprenen a dibuixar, modelar, animar en 3D, però també a programar. És a dir, s’aposta per un perfil mixt entre dissenyador i programador, perquè d’aquesta manera, puguin integrar-se millor en els equips de treball. Per tant, es tracta d’un perfil molt demandat. En l’àmbit educatiu, també destaca la teoria Pokémon, és a dir, la capacitat que tenim de retenir els coneixements d’allò que realment ens agrada. Quan estudiàvem la taula periòdica ens costava retenir els 100 elements, en canvi, ara nens de 7 anys, recorden els noms i propietats dels més de 700 pokémons.

Centrant-nos en l’aparició de noves tendències com la irrupció dels videojocs pel mòbil, Hebert assenyala que el més important és plantejar-se qüestions com: qui serà el teu jugador?, on jugarà? No és el mateix jugar al metro o al tren que a casa, on disposes de molt més temps. Ara bé, en ambdós casos, hi ha d’haver al darrere una bona producció i estudis de mercat. Però sobretot, S’han d’adaptar a la realitat del jugador. En conclusió, Hebert considera que aquest tipus de peces han canviat el concepte del joc, ampliant el target, per exemple, juguen moltes més dones, s’ha produït un canvi de perfil.

Finalment, David Jaumandreu, creador de l’empresa Undercoders (2005) i exalumne de Richard Hebert, destaca les potencialitats de Barcelona en aquest sentit. Considera que actualment, s’ofereix una formació universitària molt potent en videojocs i si a això, afegim l’atractiu d’aquesta ciutat i iniciatives com la Game Bcn, una incubadora de videojocs, fires com el Gamelab, etc. Tot plegat crea un ecosistema, un teixit empresarial que permet que la capital catalana, cada vegada, sigui més atractiva a l’hora de crear o atreure empreses del sector.

Un darrer aspecte que Jaumandreu subratlla és que crear una empresa de videojocs és relativament fàcil. Ara bé, el que és complicat és que sobrevisqui 4 o 5 anys, és a dir, aconseguir el seu assentament en el mercat. D’altra banda, també assenyala les dues cares d’aquesta indústria: la creativa i la comercial. Els petits estudis acostumen a produir peces més vocacionals i creatives, en canvi, els grans estudis llancen jocs més automatitzats o comercials. Tal com passa amb el cinema, no és el mateix el cinema independent que els grans blockbusters de Hollywood.

Escolta l’entrevista sencera en aquest enllaç.