El professor del Grau en Producció de Música i So per a la Indústria de l’Entreteniment, Jan Valls, és l’encarregat d’ensenyar als alumnes tots els secrets de la gravació, la mescla i la masterització. A les aules d’ENTI Sound, i sobretot al nou estudi de gravació amb el que compten les nostres instal·lacions, el professor explica com són els diferents micròfons, com col·locar-los, com enregistrar cadascun dels instruments, i de quina manera podem processar les gravacions per aconseguir una mescla que reforci allò que la música vol transmetre.

L’etapa final del procés de producció és la masterització o mastering.

Què cal tenir en compte en aquesta etapa? El professor Jan Valls ens defineix 5 punts clau.

1) Treballa tots els processos com si fossin l’últim pas

Un dels punts principals és que una mescla mal feta no s’arregla amb la masterització. Per això és important assegurar-se que tots els processos previs (gravació, producció, mescla, etc.) estiguin ben cuidats.

Amb el mastering es poden corregir certs problemes de la mescla, però hi ha un límit. Sovint es pensa que alguns errors amb la posició o configuració dels micròfons es poden arreglar a posteriori, i no és veritat del tot. Al moment de gravar estem prenent decisions sobre la sonoritat i algunes d’elles no es podran arreglar en la mescla. De la mateixa manera, en mesclar també prenem decisions sonores que porten la producció cap a un lloc o altre, cosa que podrem modificar lleugerament al mastering, però fins a un cert punt.

Podríem entendre el procés sencer com una ramificació de camins en què contínuament podem triar un o altre. Si hem anat cap a l’esquerra a la primera bifurcació, a la següent podem anar cap a la dreta, però no estarem al lloc on estaríem si haguéssim anat cap a la dreta d’un bon principi.

2) Sigues objectiu

Treballar en un projecte sonor implica moltes hores i l’oïda s’acostuma. Per mantenir l’objectivitat i el criteri cal deixar reposar el projecte i, per exemple, escoltar-ho de nou l’endemà al matí i així recuperar l’objectivitat.

També és una bona ajuda escoltar referències que tinguin la sonoritat que li volem donar al nostre projecte per poder fer comparatives. És una bona idea sempre que s’escolten referències i es comparen amb la mescla, tenir nivells de volum semblants per no deixar-nos enganyar.

3) Tingues en compte què vol el client

En el mastering es parteix d’una mescla que ens envia l’estudi. Cal fer escoltes de la mescla original per anar controlant el procés, atès que és un pas que el client ha validat i li agrada. Si ens allunyem massa podem acabar en un punt massa diferit del que es vol.

4) No t’obsessionis amb la sonoritat

Cal no obsessionar-se amb els nivells de sonoritat (i la compressió), ja que sovint es tendeix a sobrecomprimir buscant un so més fort. Moltes de les plataformes on al final s’escoltarà la música fan els seus propis ajustos (normalització per loudness), i per tant al final pot acabar sonant no més fort, sinó més comprimit. Hi ha un mínim de sonoritat que s’ha de tenir en compte, i a partir d’aquí comprimir-ho perquè ens agradi, en comptes d’intentar sonar més fort.

5) L’objectiu és sonar bé a qualsevol plataforma i dispositiu

No s’ha de perdre mai de vista que un màster és un procés que té per objectiu assegurar-se que la mescla que sona bé a l’estudi, també sonarà bé a qualsevol plataforma i dispositiu on la reproduïm. Això implica controlar que no es perdin els greus i la compatibilitat mono, entre altres coses. Cal tenir sempre en compte quin producte tenim entre les mans i en quin tipus de dispositius sonarà més sovint.

En definitiva, realitzar un bon procés de masterització és crític per garantir la qualitat de les teves produccions. Amb aquests 5 consells sempre en ment, la teva música sonarà molt més professional.