Alberto González ‘McAlby’ ofereix una ‘Másterclass sobre la música de videojoc en l’era dels 8 i els 16 bits

ZX Spectrum, MSX, NES, Master System, Game Boy, Super Nintendo… Aquests són només alguns dels ordinadors i consoles sobre els quals van sonar les melodies d’Alberto González, un dels compositors de música per a videojocs més prolífics de la dècada dels noranta.

Amb l’objectiu de conèixer més a fons com era la tasca d’un músic en l’era dels 8 i els 16 bits, González ha ofert una Màsterclass als alumnes del Màster en Música i So per a Experiències de l’Entreteniment d’ENTI-UB. Aquesta classe ha estat emmarcada dins de l’assignatura d’Història de la música interactiva impartida pel professor Albert García.

 

 

A banda de repassar l’evolució del so al llarg de la història dels videojocs, així com les moltes limitacions tècniques que els músics de l’època tenien a l’hora de compondre en aquestes plataformes, Alberto González també ha donat consells als alumnes sobre com aconseguir un autèntic so xip mitjançant eines actuals.

 

 

Alberto González, conegut també pel seu sobrenom de ‘McAlby’, va començar a compaginar la seva tasca de programador amb la de músic a finals dels vuitanta. Primer per l’empresa New Frontier, una de les editores de videojocs pioneres de l’estat espanyol, on a banda de compondre la música dels ports per a MSX de jocs com Altered Beast (1989) o Ghostbusters 2 (1989), també es va encarregar dels gràfics i la música de diversos títols per als microordinadors de l’època, com Hostages (1990) o Light Corridor (1990). La seva següent aventura consistiria a ser un dels fundadors de Bit Managers, l’estudi de videojocs espanyol amb major producció i distribució internacional dels anys noranta, on va centrar-se en l’àudio i la música de desenes de jocs basats en franquícies tan populars com Astèrix, Tintín, Els Barrufets o Turok. L’any 2003 Alberto González participa en la fundació d’Abylight, un dels estudis de videojocs amb més experiència de Catalunya en actualitat, i responsable de títols per a consola i dispositius mòbils com AfterZoom (2011), Musicverse (2016), RC Club (2018) o les adaptacions per a múltiples plataformes de títols d’èxit com Maldita Castilla (2016), Super Hydorah (2017) o Hyper Light Drifter (2018).

Albert García, professor d’Història dels Videojocs a Enti-UB