Skip to content

Drets d’autor i la feina de l’SGAE

Professorat ENTI-UB

En el que es convertirà en l’inici d’una relació entre ENTI Sound i SGAE, el director del Màster en Música i So per a Experiències de l’Entreteniment, el Dr. Israel David Martínez, va organitzar una trobada entre els alumnes de màster i grau amb Agnela Domínguez, directora de Comunicació, Activitats i Serveis Generals de l’SGAE a Catalunya, per parlar de drets d’autor i propietat intel·lectual i explicar quina és la tasca d’una entitat que gestiona els drets dels autors.

La xerrada es va iniciar amb la declaració per part d’Agnela que la feina de l’SGAE ha estat sovint molt mal explicada i que la batalla del prestigi l’han perdut en molts casos. Tot i això, va deixar clar que SGAE i les altres entitats que gestionen drets dels autors ho fan des de fa molts anys (els primers antecedents els trobem a Anglaterra al s. XVIII) i no són pas un invent recent.

Les entitats com SGAE defensen el dret a que un autor pugui viure de la seva obra, i si bé hi ha un Registre de la Propietat Intel·lectual que és públic (gestionat per la Generalitat), no exerceixen de reguladors ni cap control sobre l’ús de les obres registrades. Per estalviar a l’autor la feina de comprovar, llistar i demanar compensació per a l’ús de la seva obra, les gestores com SGAE -que són entitats privades i que no són pas d’obligatorietat per a cap autor- van néixer.

Què és un “dret” d’autor i quines coses poden ser registrades? No tota producció cultural és registrable. Per exemples, ni idees ni esbossos es poden registrar. Només obres originals que estiguin fixades i acabades.

La gestió de drets que fa SGAE no és tan simple ja que actua a nivell internacional i hi ha termes que no són igualment acceptats a tot arreu, per exemple qui és un autor. A nivell Europeu es parla de “Drets d’Autor” però als USA es fa servir “Copyrights”. No són drets equivalents.

La definició de qui és un autor segons la Llei de Propietat Intel·lectual també difereix segons l’àrea artística. SGAE gestiona drets musicals (lletrista i compositor són els únics reconeguts com autors),  audiovisuals (guionista, director i músic) i escènics (dramaturg i músic).

El paper dels productors o editors no és el d’autors, si no els que poden explotar el suport físic en què es troba una obra protegida, però no els confereix drets d’autor.

Tal i com funciona SGAE, per registrar la seva obra un autor paga una quota inicial (aprox. 15€) i després un tant per cent dels beneficis recaptats. SGAE i els seus tècnics són els encarregats de fer el seguiment de les seves obres i saber on s’han utilitzat per poder cobrar els drets corresponents. Una gestió eficaç dels drets implica 3 coses:

  • Cobrar a qui usa l’obraç
  • Documentar quines obres s’estan usant
  • Repartir els drets d’autor.

Actualment SGAE està immersa en el debat sobre le sobres derivades de la IA, que comporten un interessant dilema sobre autoria. Tot i això, SGAE sí utilitza IA i algoritmes per identificar fragments d’obres i poder compensar els seus autors.

Sobre la compensació i el tipus d’obra usat, Agnela va voler aclarir el que es coneix com a drets connexos i que venen derivats de la fixació concreta de l’obra en un acte o actuació únic i específic, amb unes persones involucrades, uns arranjaments usats, etc, que la fan única. Això es tradueix en que si una empresa vol utilitzar una cançó, pot pagar els drets d’autor per usar la partitura de la cançó o pot pagar els drets d’autor més els drets connexos derivats d’usar una gravació concreta d’aquella cançó i que compensarà també a persones que hagin intervingut en aquesta versió en particular.

En acabar, es va fer una reflexió sobre els drets econòmics i els drets morals. SGAE fa el seguiment dels drets econòmics, però l’autor sempre reté els drets morals sobre quin ús es fa de la seva obra i això no depèn d’SGAE. Per molt que SGAE tarifiqui l’ús d’una peça de música, si l’autor exerceix el seu dret a no cedir la peça a una persona o per un ús concret, aquest dret s’ha de respectar sempre. És per això que sovint el marc europeu, que és molt proteccionista amb l’autor, és més burocràtic i més lent, mentre que el marc del “copyright” americà és més directe i on els drets d’autoria es poden comprar.

Agnela també va tenir temps per parlar sobre les plataformes digitals i contestar a moltes preguntes sobre elles. Important va ser l’afirmació que “publicar” a Youtube, per exemple, no és prova d’autoria a nivell de protecció de drets i que la seva recomanació per als joves músics de l’audiència és que sempre registreu les vostres obres abans de mostrar-les per internet o a editors, discogràfiques, etc.

×ATENCIÓ: Cookies no configurades en l'idioma actual. Revisa la teva configuració al plugin, gràcies!