Skip to content

Els Colors de la Indústria Musical

Els Colors de la Indústria Musical

És innegable que la música ha servit de vincle per expressar tant idees com sensibilitats, i en molts casos l’autoafirmació d’identitat de col·lectius que, marginada la seva lliure expressió en altres àmbits, trobaven en la música la seva via d’escapament.

El nostre professor d’Història i Estètica de la Música II, Javier Blánquez, ens ofereix la següent reflexió:

‘Les pistes de ball solen ser espais més “inclusius” que la realitat mateixa; l’energia és col·lectiva, l’abandonament enmig de la música és generalitzat, i normalment no importa qui ets, d’on véns, què t’agrada o on et dirigeixes.

Abans de convertir-se en mainstream, algunes escenes musicals com el disco-HiNRG-house, eren originàriament una subcultura gai. És com si la música electrònica, la més abstracta, fos un llenguatge adequat per a artistes en evolució, incomplets, que busquen una nova identitat i que s’adapta al trans i / o queer, encara que dins de la història musical, la identitat queer ha estat present diverses vegades tant en gèneres com en artistes. ‘

 

Però què és la identitat queer? Es defineix la identitat queer com aquella que separa les idees de gènere, identitat sexual i orientació sexual de manera que entre elles no tenen res a veure. Abasta a aquestes persones que no segueixen els rols o les coses que es fan que imposa la societat a la dona o a l’home, és a dir, és una autodesignació de la identitat. És un moviment que cerca des-identificar-se de qualsevol categoria.

Actualment cada vegada es veu més aquesta identitat queer, fins i tot sense cap pretext LGTB. Si ens remuntem a la dècada dels 70, quan el Rock arriba a la seva època daurada, es comença a veure grups o cantants amb un aire queer, que trencaven les regles de la societat imposades en els gèneres i identitats sexuals.

Quatre artistes van destacar per marcar un punt i a part dins la història de la música i de la part queer així com de la comunitat LGBT:

  1. Freddy Mercury.

Va generar molta polèmica per l’ús de maquillatge, per pintar-se les ungles i pel seu vestuari.

El 1984, Queen va llançar ‘I Want To Break Free’ (Vull Ser Lliure) en el videoclip del qual els membres de Queen van vestits com a dones.

  1. David Bowie.

Al Regne Unit, David Bowie, avantguardista d’un rock més lligat a l’art, va voler jugar amb el maquillatge i pintures en si. Moltes portades dels seus discos eren característiques pel seu maquillatge i els seus colors vius, a l’igual que la seva faceta artística.

  1. Elton John

La moda és una cosa característica d’ell. Mai poden faltar les seves brillantines, la purpurina i els colors vius, i els aplics de plomes.

Es va identificar com bisexual en una revista amb Rolling Stone el 1976, i gai des de 1988. Sense importar l’etiqueta, no hi ha dubte que es va convertir en un gran referent per al col·lectiu.

  1. Prince

Un altre dels cantants que vestia de manera andrògina i extravagant va ser Prince.

Prince va esdevenir una figura icònica queer que va trencar amb els estereotips d’home i dona. Va mostrar al món que la identitat, el gènere o l’orientació sexual no sempre són en blanc o negre, sinó que poden ser una paleta de colors.

A més d’ells, altres icones queer destacades de la història de la música són:

  • Annie Lennox

Annie Lennox és la cantant d’un grup de Synth Pop molt destacat, Eurythmics. En els videoclips com ‘Sweet Dreams’ (1983), Annie Lennox apareix vestida amb vestit, pèl curt i maquillatge trencant amb l’estàndard binari de seguir el rol home / dona.

Actualment, Lennox segueix activa en solitari.

  • Madonna, Lady Gaga, Cher, etc.

I la bona notícia és que cada vegada hi ha més artistes que trenquen amb les regles tradicionals de gènere i identitat. Dos exemples són: Harry Styles, per a qui la roba no té gènere; i Bad Bunny, que sovint apareix en videoclips i esdeveniments amb les ungles pintades.

Cada vegada es mostren més els diferents colors de la llibertat. I la música es converteix en el lloc perfecte per reivindicar-los.

 

Aquest text ha estat realitzat gràcies a l’aportació de la nostra estudiant del Grau de Producció de Música i So per a la Indústria de l’Entreteniment, Carla Montserrat.

Més notícies

×ATENCIÓ: Cookies no configurades en l'idioma actual. Revisa la teva configuració al plugin, gràcies!