És innegable que la música ha servit de vincle per expressar tant idees com sensibilitats, i en molts casos l’autoafirmació d’identitat de col·lectius que, marginada la seva lliure expressió en altres àmbits, trobaven en la música la seva via d’escapament.
El nostre professor d’Història i Estètica de la Música II, Javier Blánquez, ens ofereix la següent reflexió:
‘Les pistes de ball solen ser espais més “inclusius” que la realitat mateixa; l’energia és col·lectiva, l’abandonament enmig de la música és generalitzat, i normalment no importa qui ets, d’on véns, què t’agrada o on et dirigeixes.
Abans de convertir-se en mainstream, algunes escenes musicals com el disco-HiNRG-house, eren originàriament una subcultura gai. És com si la música electrònica, la més abstracta, fos un llenguatge adequat per a artistes en evolució, incomplets, que busquen una nova identitat i que s’adapta al trans i / o queer, encara que dins de la història musical, la identitat queer ha estat present diverses vegades tant en gèneres com en artistes. ‘
Però què és la identitat queer? Es defineix la identitat queer com aquella que separa les idees de gènere, identitat sexual i orientació sexual de manera que entre elles no tenen res a veure. Abasta a aquestes persones que no segueixen els rols o les coses que es fan que imposa la societat a la dona o a l’home, és a dir, és una autodesignació de la identitat. És un moviment que cerca des-identificar-se de qualsevol categoria.
Actualment cada vegada es veu més aquesta identitat queer, fins i tot sense cap pretext LGTB. Si ens remuntem a la dècada dels 70, quan el Rock arriba a la seva època daurada, es comença a veure grups o cantants amb un aire queer, que trencaven les regles de la societat imposades en els gèneres i identitats sexuals.
Quatre artistes van destacar per marcar un punt i a part dins la història de la música i de la part queer així com de la comunitat LGBT:
- Freddy Mercury.
Va generar molta polèmica per l’ús de maquillatge, per pintar-se les ungles i pel seu vestuari.
El 1984, Queen va llançar ‘I Want To Break Free’ (Vull Ser Lliure) en el videoclip del qual els membres de Queen van vestits com a dones.
- David Bowie.
Al Regne Unit, David Bowie, avantguardista d’un rock més lligat a l’art, va voler jugar amb el maquillatge i pintures en si. Moltes portades dels seus discos eren característiques pel seu maquillatge i els seus colors vius, a l’igual que la seva faceta artística.
- Elton John
La moda és una cosa característica d’ell. Mai poden faltar les seves brillantines, la purpurina i els colors vius, i els aplics de plomes.
Es va identificar com bisexual en una revista amb Rolling Stone el 1976, i gai des de 1988. Sense importar l’etiqueta, no hi ha dubte que es va convertir en un gran referent per al col·lectiu.
- Prince
Un altre dels cantants que vestia de manera andrògina i extravagant va ser Prince.
Prince va esdevenir una figura icònica queer que va trencar amb els estereotips d’home i dona. Va mostrar al món que la identitat, el gènere o l’orientació sexual no sempre són en blanc o negre, sinó que poden ser una paleta de colors.
A més d’ells, altres icones queer destacades de la història de la música són:
- Annie Lennox
Annie Lennox és la cantant d’un grup de Synth Pop molt destacat, Eurythmics. En els videoclips com ‘Sweet Dreams’ (1983), Annie Lennox apareix vestida amb vestit, pèl curt i maquillatge trencant amb l’estàndard binari de seguir el rol home / dona.
Actualment, Lennox segueix activa en solitari.
- Madonna, Lady Gaga, Cher, etc.
I la bona notícia és que cada vegada hi ha més artistes que trenquen amb les regles tradicionals de gènere i identitat. Dos exemples són: Harry Styles, per a qui la roba no té gènere; i Bad Bunny, que sovint apareix en videoclips i esdeveniments amb les ungles pintades.
Cada vegada es mostren més els diferents colors de la llibertat. I la música es converteix en el lloc perfecte per reivindicar-los.
Aquest text ha estat realitzat gràcies a l’aportació de la nostra estudiant del Grau de Producció de Música i So per a la Indústria de l’Entreteniment, Carla Montserrat.
