El canvi climàtic és un seriós repte per a la societat d’avui. Per resoldre-hem d’apostar per noves tecnologies més eficients i netes, però també hem de començar a canviar de forma seriosa hàbits i costums perjudicials per al medi ambient. I és que fa massa temps que arrelades entre nosaltres / es. Pot aconseguir-se gràcies a un Serious Game? A priori formen en habilitats, motiven i sostenen canvis comportamentals. I això és tot el que necessitem.
El Serious Game com a mitjà, sigui videojoc o no doncs gaudeix de múltiples formes, té gran repercussió avui en dia. És massiva i és que una de cada tres persones reconeix jugar a videojocs a nivell mundial. Es tracta per tant d’una excel·lent plataforma per divulgar les conseqüències de l’emergència climàtica i conscienciar la població.
Per trobar Serious Games amb forma de videojocs que fessin èmfasi en les qüestions climàtiques podríem remuntar-nos fins els 90 i els videojocs associats a la figura de “El Capità Planeta”, un intent del mainstream de l’entreteniment de tractar temes sobre la pol·lució i destrucció dels ecosistemes per als més petits. Però han estat sempre els jocs de gestió de recursos o de ciutats dels que per similitud dels seus temes amb les pràctiques reals que més impacten el medi ambient (el desenvolupament urbanístic i les indústries) els que més aviat van incorporar la gestió de residus i pol·lució a les seves mecàniques de joc, ja sigui en la saga “Sim City” o “Cities Skylines” on la gestió ecològica dels recursos és primordial, o entre els grans de la simulació històrica com “Civilization” on una mala gestió de la pol·lució, les emissions de carboni o gasos hivernacles poden generar sequeres, pujades de el nivell de la mar i altres conseqüències del canvi climàtic que poden destruir la nostra civilització virtual.
En els darrers anys i a mesura que l’emergència climàtica ha anat guanyant llocs entre les causes de preocupació social, videojocs que abordaven aquest tema amb més serietat han anat apareixent, alguns d’ells amb el suport d’importants entitats com la BBC que juntament l’empresa Red Redemption llançava el 2006 “Climate Challenge”, on el repte era gestionar els recursos a nivell europeu per arribar a l’any 2100 evitant el canvi climàtic. “Climate Quest” de la plataforma Earthgames utilitza dades de l’US National Climate Assessment per posar-nos en la pell d’un planificador urbanístic, 1 ecòleg, un científic climàtic i un científic agrícola per fer créixer la nostra civilització de manera segura i no contaminant (en 2016 va ser guardonat amb el Climate Game Jam).
I certes organitzacions com “Games for Change” donen cobertura a petits estudis i fins i tot a grups d’estudiants que creen Serious Games relacionats amb l’emergència climàtica com “Bioharmonious” (resoldre el desequilibri existent entre dos planetes, el natural i el de les màquines) , “Catchment Detox” (gestionar la canalització d’un riu per aconseguir una economia sostenible), “City Rain” (en què jugues com a membre d’una elit mediambiental que es dedica a restructurar ciutats) o “Deep Blue Dump” (sobre la pol·lució deguda als plàstics), entre molts altres. Fins i tot companyies reals com l’automobilística Renault inverteixen en Serious Games com “Trucks Eco-Fuel Driving” en relació amb la seva gamma de vehicles industrials i respectuosos amb el medi ambient.
Si sortim dels jocs que tracten explícitament el tema que ens ocupa, es nota que les conseqüències climàtiques de l’acció humana i la cura dels ecosistemes preocupa més d’un dissenyador de jocs, i això es veu reflectit quan aquestes qüestions apareixen de forma més o menys explícita en un important nombre de videojocs comercials. Per posar uns exemples:
- “Summer in Mara” i “Deiland” de ChiBig Games
- “Abzu” de Giant Squid
- “Horizon Zero Dawn” de Guerrilla
- “Ori and the Blind Forest” de Moon Studios
- “Flower” de That Game Company
- “Planet Zoo” de Frontier Developments
- “Viva Piñata” de Rare
- “My Eco Planet” d’Ubisoft
Però no és només en el front dels jocs on la indústria del videojoc pot lliurar la seva batalla pel canvi climàtic. Des de l’ UNEP (United Nations Environment Programme) es reconeix la important tasca divulgativa que pot tenir el sector, però també s’alerta sobre el mer efecte “rentat de cara” que poden tenir els jocs ambientalistes si no hi ha darrere una autèntica convicció per enviar un missatge més enllà de criteris econòmics, per no parlar de la important petjada de carboni que genera un sector tan dependent del consum energètic.
A aquests efectes, moltes de les empreses més importants ja s’han unit a la iniciativa “Playing for the Planet” de la UNEP amb la intenció de reduir les emissions de carboni derivades del consum de les seves consoles com Sony, que preveu reduir 29 milions de tones de CO2 per al 2030 amb nous mètodes de stand-by per a les noves PlayStation, o Microsoft que reforça el seu compromís de 2012 d’arribar a la neutralitat de carboni i reduir en un 30% les seves emissions per al 2030, a les quals cal sumar altres accions de grans de el sector com Rovio, Google, Supercell, Ubisoft i molts més.
Per tant, un camp ple de reptes per a la Humanitat on els Serious Games i el videojoc com a producte i com a indústria tenen molt a aportar.
Òscar García Pañella, coordinador acadèmic d’ENTI-UB
