Francesc Gener, professor de l’assignatura Orquestració MIDI del Grau en Producció de Música i So per a la Indústria de l’Entreteniment al’ENTI-UB és a més compositor de bandes sonores, entre elles la banda sonora de la pel·lícula “El fred que crema” dirigida per Santi Trullenque i nominada als premis Gaudí a la categoria de Millor Pel·licula.

El Francesc ens ha explicat algunes de les característiques de la música per a “El fred que crema”.

La música de la peli és molt de contrastos , doncs així ho demana la distribució dels personatges principals en cadascun dels grups que formen . Tenim , d una banda els perseguits ( polonesos que fugen del règim nazi), d altra banda els nazis i finalment els membres del poble on s ubica l acció .

Passem del lirisme melòdic d un violí i un xelo solista per reflectir la tristesa d uns personatges als quals els ha tocat viure en el lloc que els ha tocat i en les circumstàncies que els ha tocat , a l agressivitat i duresa de les percussions de fusta i als sons electrònics per il·lustrar la duresa de les condicions de vida del lloc i la seva influència sobre la gent. Aquesta duresa serà la que anirà influenciant i anirà canviant al comandament nazi de la zona fins gairebé fer lo embogir . En aquest punt , la música que caracteritza al comandament nazi , s’anirà transformant fins agafar tota la cruesa i radicalitat de la gent de la muntanya i el seu tipus de vida .

Dos tipus diferenciats de música que s acaben fonent en un de sol per a la conclusió final de la pel·lícula .