Màsterclass de Carles Marsal sobre els usos i les tècniques del Mate Painting

Carles Marsal és artista visual.

Com a expert en retoc d’imatges i Mate Painting ha creat mons visuals i imatges de gran força per a agències i empreses com National Geographic, RBA, Mercedes-Benz o Vanity Fair. La seva eina: el Photoshop.

A l’inici de la Màsterclass, Carles va explicar els orígens del Mate Painting al cinema. Pintures foto-realistes de tonalitats «mate», que no brillaven, i que es pintaven sobre vidres. Gràcies a això i a l’ús de màscares per deixar transparent certes parts de la pantalla, les imatges rodades es podien tornar a gravar amb una càmera però a través del vidre i el Mate Painting, fent possible que els personatges semblessin estar en un altre lloc. Era un recurs artesanal que podia costar als estudis entre 3 setmanes o 1 mes de feina per pocs segons de pantalla, però que encara era més barat que haver de construir els decorats.

Actualment el Mate Painting es realitza de manera digital, amb una combinació de retoc foto-realista d’imatges i modelatge d’elements en 3D sobretot per crear entorns, escenaris per a l’acció.

La manera de treballar de Carles quan aborda un projecte nou és la següent:

Fer un esbòs ràpid i senzill per a tenir la idea de la composició i la direcció de la llum, cosa que afectarà a la resta del procés.

Estructurar la feina en diferents plans de profunditat facilita molt la feina si és un projecte per cine o TV per afegir efectes especials a postproducció.

Una de les primeres coses a buscar és el cel per què defineix molt bé la llum i els colors. A més no és igual una posta de sol ( amb tons més vermellosos) que una sortida ( amb tons més blaus)

Una bona part de la feina ( gairebé un 40%) és la recerca de recursos visuals. El seu consell és no buscar elements individuals, si no per LLOCS. Elements naturals del mateix paisatge cassen molt millor al compartir la mateixa vegetació, tipus de roca i fins hi tot llum.

Feta la primera composició toca igualar els colors, i recursos com textures de boira poden ajudar a difuminar la transició entre elements de fonts diferents i integrar-los tots.

Desprès afegim objectes en 3D, detalls, etc… Els objectes coneguts ( persones, animals, vehicles) són un bon recurs per donar la sensació d’escala.

La llum és un dels elements que fan destacar un treball a l’hora dels acabats. S’ha de fugir d’il·luminacions que aplanen les imatges i buscar sempre que donin volum. Ara ja és qüestió d’hores i dedicació. El gran consell de Marc:

NO HA DE SER PERFECTE. HA DE SER CREÏBLE!

Carles mostra bona part de la seva feina online. Tant a carlesmarsal.com com a galeries com Artstation o Behance, i recomana molt a tots els nous artistes que tinguin sempre disponibles mostres de la seva feina. Fer projectes propis i mostrar-los sempre. A ran d’això es va parlar de les autories, de si la teva imatge la pot usar algú altre un cop al poses a internet. Carles Marsal va comentar que fa anys que ja no firma les seves obres ja que si algú es vol aprofitar eliminar la firma és fàcil. Per això ell recomana usar les METADATES dels fitxers i, com ell fa, amagar el nom en elements de la imatge.