La Masterclass de Ramon Mirabet és una de les que ha despertat més interès entre els alumnes.

Ramon Mirabet és un artista català que canta en anglès, afincat entre el soul i el folk, que gaudeix ara de l’èxit a casa nostra que li arriba després d’una atzarosa vida musical que l’ha portat dels carrers de París, al triomf televisiu a França i a un retorn als carrers en defensa de la seva essència com artista.

Amb 4 discs a l’esquena, l’últim Free! del 2022, i gràcies al professor Toni Xuclà, la Masterclass de Ramon Mirabet tenia com objectiu resoldre dubtes dels alumnes sobre com assolir els teus objectius com a músic i en Ramon tenia clara una cosa: podia respondre d’una manera o una altra segons quin fos l’interès dels alumnes. Si tenies interès en la fama i l’èxit et donaria uns consells, però si el teu objectiu era ser fidel a les teves idees artístiques, et respondria d’una altra manera.

De fet era molt clar en un aspecte: la seva pròpia història no hauria de servir d’exemple ja que mai recomanaria a ningú repetir el seu camí: no tenir cap planificació, no tenir uns bons coneixements musicals més sòlids ( repetia que la seva música era en realitat molt senzilla a nivell compositiu i que sovint els músics que l’acompanyen a gravar són molt millor músics que ell), no saber usar un ordinador per fer producció o intentar fer carrera cantant en anglès.

Es va iniciar la masterclass de Ramon Mirabet amb un resum de la seva vida i les influències musicals que va tenir de petit per part de la família, i el més destacable i sorprenent ( en algú que es dedica a cantar davant de milers de seguidors) és com va reconèixer que tenia pànic escènic, una gran vergonya a tocar el piano ( un dels seus primers instruments) si hi havia algú a la mateixa habitació, i molt menys cantar.

Descartada per tant una carrera musical, es va dedicar a un estudi que no tenia per ell cap mena d’interès però que va ser la plataforma per passar un Erasmus a Europa, a París. Allà s’interessa per l’escena de música al carrer ( protegida per l’ajuntament i amb molt seguiment per la població local) i en una ocasió, junt a un dels músics a qui seguia les seves actuacions al carrer es va posar a cantar. La reacció entusiasta del públic el va convèncer i va ser l’argument per vèncer de mica en mica la seva vergonya.

Un cop retornat de l’Erasmus, i decidit a ser músic, agafa guitarra i marxa cap Anglaterra per aprendre anglès prenent-s’ho com una aventura. Treballa de cuiner, de cambrer, etc… durant 6 anys i acaba a Bristol, un poble molt enfocat a la música, on tothom coneix algú que canta o toca en algun grup.De nou a casa, certes circumstàncies el faran presentar-se a un talent show musical i quedar tercer. Això desperta en ell les ganes de gravar un disc, però des del programa i la productora Warner Music volen potenciar el seu personatge més a l’estil “Latino” cosa que ell rebutja.

Per tal de poder-se finançar la primera maqueta acabarà 3 anys a París de nou integrant-se als carrers com un músic més a les escales del Sacre Coeur. D’aquesta època explica Mirabet que s’havia de seguir un protocol ben establert entre els músics il·legals ( que no pagaven taxa per tenir permís per tocar), i estar a bones tant amb els policies del barri com amb les màfies locals. Entre tocar i vendre maquetes ( que gravava amb l’ordinador al carrer  mentre feia temps per tenir ocasió de tocar) diu Mirabet que podia treure uns 500€ al dia.

A Barcelona pot gravar ja la seva primera maqueta a Silvestre, amb Marc Parrot que li diu que la seva música està molt bé però que cantant en anglès li costarà fer-se forat cosa que ell ( i ara es lamenta un xic ja que fer-ho en castellà o català li seria més fàcil) encara el fa rebel·lar-se més i seguir cantant en anglès.

A partir d’aquí i de sortir a programes com a RAC1 amb Jordi Basté o el programa de l’Andreu Buenafuente arriba finalment a treure el seu primer disc amb Warner ( Happy days, 2013) i durant 10 anys ha pogut viure dels concerts fent créixer una base de fans molt fidel que l’ha portat fins on és avui en dia.