Durant el passat Gamelab 2023, l’ENTI-UB va participar com un dels patrocinadors de l’acte, però divers Talent Enti va passejar-se també per les seves conferències.

La xerrada més destacada entre les que van comptar amb participació de l’escola va ser la que va tenir de protagonista al nostre director acadèmic, Òscar García Pañella, soci i fundador de Cookie Box empresa dedicada a la gamificació. En el mateix panell i per parlar de les possibilitats del Serious Games com a sortida professional per als desenvolupadors de videojocs hi havia David Tugués ( AdventuriQ), Elisa Martínez ( Finanpolis) i Esther Hierro (Marinva).

Que aquesta conferència no seria com les altres es va veure des del minut 0 ja que immediatament es va fer aixecar als assistents per participar en un joc ràpid per parelles on s’havia de fer diversos gestos o dir números seguint una seqüència. Al cap d’un parell de rondes les conclusions d’aquest petit exercici eren que ara estàvem més connectats, més desperts i divertits. S’havia treballat la inventiva, la comunicació, l’entesa, ens havíem equivocat i tornat a començar i per tant perdre la por a l’error. Hi havia hagut un esforç sostingut i l’equívoc havia format part de la diversió. En 3 minuts hi havia hagut engagement i transferència educativa. En resum, un “Serious Game”.

Va ser important diferenciar que el joc està sempre en la persona i no en la proposta. Cal entrar en aquesta dinàmica amb ànim lúdic ja que no sempre tothom està disposat a sortir de la seva zona de confort. L’objectiu del Serious Games és APRENENTATGE i no ( per sé) la diversió, i per tant s’ha d’anar en compte quan aquesta proposta pot no encaixar amb cert tipus de públic, o en tot tipus de situació.

Les diverses empreses presents sumaven més de 25 anys dedicades al disseny d’experiències gamificades, cosa que demostra que això no és una proposta nova.

Marinva va començar l’any 2000 amb gimcanes virtuals i ara dissenya Serious Games per empreses d’aquí i de Llatinoamèrica. Un concepte que s’ha fet popular en els recents anys, com el que és la “Gamificació”, ha fet que ara s’accepti molt millor sobretot per grans empreses propostes de Serious Games.

La gent d’Adventuriq ha treballat en projectes de salut i bons hàbits en casos de càncer de pit, i recalquen la importància de les mètriques per a valorar els resultats de les accions. També comparteixen el seu concepte de “Èpica Seria” que vol dir portar a entorns seriosos les experiències èpiques de les seves accions.

A Finanpolis han aconseguit la gamificació financera, i portar la formació en termes econòmics complexos de manera divertida tant a empreses de l’Íbex35 com de Llatinoamèrica. Troben que la clau és adaptar-se al nivell de les persones que han de participar en les accions, i que malgrat que els Serious Games guanyen molt en persona també es poden digitalitzar.

Dels conceptes claus que es van descriure destacava els PLAYER TYPES. Per a l’èxit d’una proposta gamificada és important identificar a quin tipus de gent va enfocada. S’ha de ser honest ja que no es pot gamificar tot. A vegades cal deixar-ho per un altre moment o assumir que una gamificació no sempre actua a favor de l’objectiu si hi ha gran resistència per part del públic. L’exemple era l’aplicació en una ciutat. Amb un SG es vol un canvi de comportament per part del ciutadà, però aquest ha d’estar disposat a acceptar aquest canvi.

Un altre concepte va ser la CULTURA DE SITGES, un pensament vertical on no hi ha voluntat de barreja. Cal que els alumnes en videojocs, per exemple, que són els experts en gamificació aprenguin a barrejar-se amb les empreses i viceversa, que les empreses entenguin les bondats d’aquesta barreja. Si la gent es manté en els seus entorns és difícil l’encontre.

Dels videojocs es va dir que són sempre una font d’aprenentatge inclús quan no estan dissenyats expressament per això. És la base de l’ABJ ( aprenentatge basat en jocs) i només cal fer-ne una reflexió posterior de tot el què un joc concret ens pot haver aportat. Un cop hem jugat ens preguntem: Què ha passat? Què ha sigut més fàcil o més difícil? Com hem resolt els problemes?? Això es pot fer després de jugar a un Zelda però es van mencionar exemples com Zombiologia ( un univers zombie on aprendre sobre geografia), aprendre matemàtiques al joc de combats Battlefield o fins hi tot literatura a l’univers Fortnite.