Tin Toy el gran salt cap a l’infinit i més enllà

L’any 1988 Pixar va estrenar Tin Toy, un petit curtmetratge on el protagonista és una joguina nova. Arriba a una llar desconeguda. Tot sembla molt tranquil fins que arriba un nadó que ho trenca tot. El curt intenta col·locar a l’espectador sota la mira de Tin, la joguina. Per tant, la seva perspectiva és que el bebè és monstruós i tot ho trenca. Tin fuig corrents i s’amaga sota el llit on veu que més joguines com ell estan a la mateixa situació. Què farà Tin? Què farà el Bebè? L’agafarà? Faran pinya per enderrocar el malvat nadó? Això només es sabrà si es mira el curt.

Però per què va ser tant important aquest curt? John Lasseter, ex director de Pixar i ex animador de Walt Disney Studios tenia una cosa molt clara. Volia diferenciar-se de Disney i  no volia que fos un musical. Per altra banda, s’havia proposat que es volia allunyar de l’estil més tradicional de la companyia. Tampoc volia repetir l’estereotip que tantes vegades Hollywood adopta a les seves pel·lícules, el bo i el dolent. Per tant, amb tot això van començar a pensar una nova història que fos diferent. I varen començar a pensar amb joguines. Era un recurs que no s’havia utilitzat encara en el món del cinema i donava molt joc.

Tin Toy va ser el primer personatge que va marcar un abans i un després en el món de l’animació en 3D. Va ser el primer personatge amb braços i genolls flexibles, realistes. Van utilitzar superfícies per donar-li volum al personatge i també van utilitzar controladors facials que s’animaven digitalment. Tot i així, per Pixar va ser tot un repte el fet aconseguir que el personatge fos caricaturesc en comparació el bebè que apareix al curt. Tot i la tecnologia del moment, es va intentar que el nen tingués un aspecte realista en comparació a Tin, la joguina. Tot aquest esforç que va dedicar Pixar els va merèixer la pena, ja que van guanyar el Premi de l’Acadèmia al Millor Curtmetratge d’Animació.

 Per altra banda, tot això va provocar que els donés un gran pretext per poder explotar l’idea de Tin Toy i arribar a fer Toy Story, on es plantejava que un cop els nens marxen de casa les joguines cobren vida. A Toy Story van poder aplicar tot el que havien après del curt. Va ser molt important perquè al 1995 es va estrenar i va ser la primera pel·lícula feta íntegrament amb animació 3D. I la més taquillera que hi va haver. Tant és així que actualment estan acabant de donar les ultimes pinzellades a la nova pel·lícula de Toy Story 4. Tant en el curt com a Toy Story utilitzen el recurs com que “estan dormits o sense vida” quan estan amb els nens/es i quan estan sols son ells mateixos. Per fer-ho el que fan és que els personatges obrin els ulls amb una mirada totalment hieràtica, és a dir, sense vida.

Tanmateix, Pixar sempre ha utilitzat elements dels curts o personatges per incloure’ls a les seves pel·lícules. L’entranyable protagonista de galtes vermelles apareix també a la pel·lícula de Toy Story 2. En el moment que les joguines estan fent zapping a la televisió es pot veure el cameo que fa Tin Toy. Tot i així, 31 anys són molts anys tecnològicament parlant. Des de la tecnologia que utilitzaven a l’actualitat hi ha molts canvis. Actualment, els estudis de Disney estan treballant per tal de reduir les hores de treball aplicant la realitat virtual mentre s’anima. Aquí també s’aplica físiques i el personatge es pot articular com una joguina la qual cosa agilitza molt la feina. Abans utilitzaven coordenades per poder animar i ara el procés és molt més intuïtiu i a l’abast de tothom. El programa més utilitzat per animar és Autodesk Maya, el qual t’ofereix eines com dibuixar per damunt de l’animació per així corregir les poses o crear botons per així facilitar més la feina dels animadors y que a ENTI-UB utilitzen també els nostres estudiants.

No hi ha dubte que Pixar ha marcat un abans i un després tecnològicament, però també va inspirar a molts nens i nenes que van veure Toy Story i van despertar la seva part més creativa.

Elisabet Fonts, professora d’Animació 3D per Actors Virtuals a ENTI-UB